Curisositas del Meu nom
Mireia no és ninguna variant de María, ni significa "aquella bella dona que ens mira" (que tampoc és el que significa María).
Mireia es la forma catalana del nom occità Mirèio (o, en grafía occitana clásica, Mirelha on LH representa el mateix so que LL en català que es de d'on ix, per exemple, la forma francesa Mireille). La popularitat del nom de moment es deu al personatge de Mirèio, protagonista de la novel·la occitana en vers Mirèio (1859), de Frederic Mistral, que el va prendre d' una legenda provençal. La etimología es dubtosa. Segons la majoría d'autors deriva del provençal mirar, "admirar", i s'interpreta como "la admirable, la bella" (segons altres significaría "mirall"). Pero alguns autors creuen que el nom prove del llatí Mirella, forma femenina i menuda de Mirus/Mira, derivat de mirus, "admirable, digne d'admiració"
Altres Teóries serien :
que fou el nom d'una santa africana del s. V.
Ara la identificació actual, és completament errónea, de Mireia com variant de María te l'orige en el momento del bateig de la primera Mireia moderna, en 1861: Mirèio Roumieux, afillada de Frederic Mistral. El retor que tenía que batejar-la es negava a fer-ho amb un nom que no figurava en el santoral, així el poeta va objectar que Mirèio era la forma occitana de María o de Míriam. Aquesta afirmació, falsa pero inverificable per al retor (i més pel
prestigi del qui ho afirmava), va fer que la xiqueta poguese ser batetjada como Mirèio pero que la errada pasesi a la posterioritat.
