dissabte, 31 de gener del 2009

Hui estic a Madrid.


Hui estic a Madrid , en la mama i en la Tieta Natalia per a vore el Musical de "Nacho Cano".

No sé si m'agradarà , no escolte molt bé encara.
A més no se qui es tampoc el "Nacho Cano". I no puc encara escoltar no vore rés.
Hui deu fer fred, crec que esta nevant encara que no sé molt bé que és.











dijous, 29 de gener del 2009

El pare i la mama ja estan aprenent cançonetes populars xativines .

Aquesta es de "PEP EL BOTIFARRA". que es de Xàtiva com tu.
"ALADINDIN" quin pare que tinc que ell no sap el mal que jo tinc ¡ .
Vols que te compre arracades ? No pare, no pare ,NO , que d'arracades ne tinc jo ¡
Aladindin quin pare que tinc ,que ell no sap el mal que jo tinc ¡.Vols que te compre un bolso? No pare, no pare, NO, que de bolso ne tinc jo ¡
"ALADINDIN" quin pare que tinc, que ell no sap el mal que jo tinc ¡
Vols que te compre sabates ?
No pare , no pare, NO, que de sabates ne tinc jo ¡
"ALADINDIN" quin pare que tinc, que ell no sap el mal que tinc ¡
Vols que te busque un novio ric ?
SI PARE, SI PARE SI, QUE JA PODRIA ESTAR ACI
"ALADINDIN" quin pare que tinc ,QUE ELL JA SAP EL MAL QUE JO TINC.
QUE ELL JA SAP EL MAL QUE JO TINC

dimecres, 28 de gener del 2009

17 ena Setmana




Estic desentrollant-me encara.





Soc xicoteta , tan sóls 12 centímetres de llargaría i 175 grams de pes. Cabría perfectament en la palma d'una ma d'un "Grandot".
La placenta (la cosa en la que estic ara), i en la que nade totes les dies em dona nutrients i oxígen i permiteix que puga fer caca. Continúa creixent per a mi.


Hi han molts filets que no sé que son (mils de vasos sanguínis que transporten nutrients i oxígen) , però conecten el meu cos amb el cos de la mamà .


Ai , Ai , quina aburrició hi ha per ací.


Comence a escoltar alguna cosa ja per ahí fora, no sé que es.

dimarts, 27 de gener del 2009

16 ena Setmana




Tinc un pes de 110 grams i tinc una llargaria d’uns 10 centimentres de la coreneta al “cóccix”. A penes puc sostenir el cap , tinc un cap “enorme”. Crec que seré molt cabuda.

Ara estic tranquileta , pero, crec que seré un poc borda











dilluns, 26 de gener del 2009

El Meu Germanet, "El Pelma" .


Este es el meu germanet.

Es un poc pesat, sempre esta prop de mi, I dorm més que jo.
Però em conta coses del mon exterior, "un poc infantil". Per a ell, la vida consisteix en dormir , dormir , dormir, menjar un poquet, dormir , dormir, jugar un poquet, dormir , dormir i menjar.
Esta bé ¡, crec que m'agradarà.





XULOS, EHHH!!!!










Aquestos vestidets m'agraden molt més ,
Aquest son del estil de roba que a mi m'agrada.

Fins Prompte



Curisositas del Meu nom

Mireia no és ninguna variant de María, ni significa "aquella bella dona que ens mira" (que tampoc és el que significa María).
Mireia es la forma catalana del nom occità Mirèio (o, en grafía occitana clásica, Mirelha on LH representa el mateix so que LL en català que es de d'on ix, per exemple, la forma francesa Mireille). La popularitat del nom de moment es deu al personatge de Mirèio, protagonista de la novel·la occitana en vers Mirèio (1859), de Frederic Mistral, que el va prendre d' una legenda provençal. La etimología es dubtosa. Segons la majoría d'autors deriva del provençal mirar, "admirar", i s'interpreta como "la admirable, la bella" (segons altres significaría "mirall"). Pero alguns autors creuen que el nom prove del llatí Mirella, forma femenina i menuda de Mirus/Mira, derivat de mirus, "admirable, digne d'admiració"
Altres Teóries serien :
que fou el nom d'una santa africana del s. V.
Ara la identificació actual, és completament errónea, de Mireia com variant de María te l'orige en el momento del bateig de la primera Mireia moderna, en 1861: Mirèio Roumieux, afillada de Frederic Mistral. El retor que tenía que batejar-la es negava a fer-ho amb un nom que no figurava en el santoral, així el poeta va objectar que Mirèio era la forma occitana de María o de Míriam. Aquesta afirmació, falsa pero inverificable per al retor (i més pel
prestigi del qui ho afirmava), va fer que la xiqueta poguese ser batetjada como Mirèio pero que la errada pasesi a la posterioritat.

La cuneta






La Cuneta pense jo que no es deuria comprar en Març , jo crec que és encara molt prompte. Abril o Maig crec que serien una bona época.


Estic molt tranquileta encara ací i m'ha dit el meu germanet mil que per ahí fora encara fa molt de fred. I Jo soc molt fredolina.

Per cert m'agradaría molt, molt que la meva cuneta la elegirà mon pare, que sap perfectament el que a mi m'agrada. Li tinc un poquet de por a altres.
Val !.

diumenge, 25 de gener del 2009

Soc un poquet Especial per a la roba.










Aquestos vestidets no M'AGRADEN NO ME'LS PENSE POSAR¡¡¡.
No Soc una "Garrula"